Míriam Lleó (Míriam Asel) es humanista y profesora de secundaria, también actriz, dramaturga y escritora. Recientemente ha participado en Vilanova literaria presentando "Bucle" para la Generación Subway de Playa de Ákaba. Es bloguera cultural y se pueden encontrar sus artículos en CULTURA-N-CRISI.
Moltíssimes gràcies Míriam!!!
En él, publica hoy una fantástica reseña sobre TÚ, TAN LEJOS, que me ha parecido genial y francamente, me ha hecho mucha ilusión. Aquí os la dejo:
[...]
Tú, tan lejos ens tranporta als anys 20, quan l’Eloísa, una jove artista barcelonina, es trasllada als Pirineus lleidatans buscant nous aires i deslligar-se del seu passat. Allà, comença a treballar per una misteriosa família ubicada en una sòrdida mansió i els membres de la qual resulten estranys i desagradables. A poc a poc, la protagonista es veurà arrossegada per secrets i passions i haurà d’aprendre a bregar amb ells, a ser forta i a sobreviure.
Aquesta és una novel·la que ajunta de manera magistral el romanticisme i el misteri, fent un homenatge a la literatura d’una època (la novel·la romàntica de finals de segle XIX) però amb el to actual que fa que es converteixi en una història intemporal. L’autora ens endinsa en la ment de la protagonista i aconsegueix el nexe entre personatge – lector de seguida, de manera que des de l’inici sentim la tristor, la passió, el temor, la vergonya que sent Eloísa durant aquest viatge per les màgiques muntanyes del Pirineu. Amb ella, percebem els obscurs misteris de envolten la família Palau, i amb ella ens retrobem amb la passió oblidada.
Però no és només una història amb misteris per resoldre i prou. Alhora, coneixem diversos perfils de personatges a través dels quals es tracten temes com ara l’avarícia, la rancúnia, l’odi injustificat (i no injustificat), la desubicació, les perversions… De manera que també podem parlar d’una novel·la amb alt contingut d’anàlisi psicològica.
Així doncs, amb un vocabulari ben curós i bell, Úna Fingal aconsegueix que qui llegeix la seva història no pugui deixar el llibre fins que arriba a l’última pàgina. D’una banda, perquè ens veiem atrapats per tots els misteris i secrets igual que li passa a l’Eloísa, i d’altra banda perquè també ens atrapa la història des del moment que llegim la primera plana.
